Jo acabo d'arribar de l'Illa Diagonal. És un bonic lloc recollit similar a un temple zen, amb la diferència que l'han publicitat de manera tant exhaustiva que més de mig milió de persones acudeixen a realitzar les seves compres supèrflues a tropel cap a les 14 hores, l'hora en que jo em trobava feliçment en tan boniques instal·lacions per a canviar les meves Immenses botes laosianes de número 44 per unes altres més acordes al meu coeficient corporal, en concret un 43.

Bé, a la botiga m'ha atès la Ivanna di Blasio, una bonica noia amb accent italià (li fallava la dentadura, pels piños semblava la germana perduda d'en Ronaldinho Gaúcho, fins i tot hi ha hagut un moment de tensió quan ha somrigut a un petit noi tailandès i la mare ha trucat a Seguretat amb un incipient atac d'histerisme, què atenia ella sola, demostrant així fortalesa de caràcter i assumpció de responsabilitat, a les 37 persones que espontàniament i "tranquil·lament" (no hi havia aire condicionat) esperàvem que la seva atenció es diposités sobre les nostres humils figures, tant d'hora deixés de parlar amb el seu novio sobre si anaven a sopar fora aquesta nit o havien d'estalviar per comprar un bonic sofà amb rodes i giratori, fet de cuiro negre, model Tebas (tal com si lo posaven els ulls al parlar del sofà, penso que ha de ser ben maco).

Després de 15 minuts en els que he entaulat una petita relació de cua amb una velleta atxaparrada i mig sordomuda que venia a tornar uns calçotets de fer esport ? del seu fillet (m'imagino jo que el seu filletha de tenir com a mínim 57 anys...), perquè li "rossaven les molletes" (al menys així m'ho ha declarat amb un mig somriure), he pogut parlar amb l'Ivanna, que m'ha dit;

-Ma que' quiere.Io sonno retornato pronto tri opcione cardinali:

Ma tornare dinero

Ma devoluvccione inmediatta

Ma vale devoluccione per un mes.

Barrejant de manera molt original, castellà, italià i provençal.

He agafat el concepte al vol i ja que ningú em volia guardar lloc a la cua, com és normal a les societats mediterrànies, he corregut com un gamo cap a la secció de "Botes", on m'he provat amb doble mitjó (per assegurar el tir) el número 43 de la vella Chiruca que, orvuar!!!, m'anava com Chiruca al peu, valgui la redundància.

He corregut com mamut desbocat cap a Devolucions on, gràcies a Deu!!!!, solament quedaven unes33 persones de cua, ja que en Jenson, un simpàtic noi del sud del Brasil amb un castellà encara més defectuós que la simpàtica Ivanna,havia vingut a ajudar(o des-ajudar) en tan complicat món com és l'atenció al client.

Poc després, havent perdut 3 quilos de pes per la deshidratació, me les han canviat i, així, sense dinar, i després d'un hora he pogut canviar a satisfacció del consumidor mediterrani les meves botes.

(S.C)